}

Factors que influeixen en el posicionament STEM

2021/06/18 STEAM-Hezkuntza (Elhuyar Zientzia)

Es preveu que a curt termini no hi hagi suficients professionals per a cobrir els llocs de treball que es crearan entorn dels STEM. Per a fer front a aquest problema és imprescindible superar la bretxa existent entre l'STEM i els joves (sobretot les noies), per al que és necessari treballar des de petits el posicionament STEM.

Ed. Pernan Goñi Olalde

Però, què és el posicionament STEM? Perquè com i què pensa, sent, parla i actua una persona entorn del STEM, que es construeix a través d'experiències STEM en el dia a dia de cada persona i en l'educació formal i informal. En el posicionament STEM de la joventut influeixen diversos factors personals:

  • Capacitat i autoeficàcia: La capacitat STEM és l'habilitat per a utilitzar de manera potent el coneixement STEM per a participar en els debats científic-tecnològics que se'ns plantegen. L'autoeficàcia és la diferència entre la capacitat real dels alumnes en STEM i les expectatives sobre les pròpies capacitats. D'aquesta manera, aquelles persones que tinguin una major autoeficàcia en l'àmbit del STEM, sentiran un major interès pels STEM. No obstant això, és possible que la percepció de l'autoeficàcia sigui diferent de la capacitat real. Per exemple, les noies obtenen millors qualificacions en general, fins i tot en les assignatures STEM. No obstant això, avaluen els seus assoliments de manera modesta. Els nois, no obstant això, treuen pitjors notes però no són tan exigents aconsegueixo mateixos.
  • Identitat: La identitat STEM es relaciona amb el conjunt de percepcions, actituds, sentiments i comportaments associats a les persones de l'àrea STEM i es desenvolupa en comparar la imatge que tenen entorn d'aquestes persones amb la seva pròpia imatge. L'estereotip del STEM professional és el d'un home blanc intel·ligent, amb gran èxit i una forta adhesió al STEM. Aquest estereotip allunya a molts joves de l'àmbit del STEM, ja que no s'identifiquen amb aquesta imatge. Per exemple, moltes noies creuen que la imatge del STEM professional és incompatible amb la feminitat. Així mateix, es considera que les assignatures STEM són molt difícils, la qual cosa retarda als alumnes menys precedits acadèmicament, que en general menyspreen les seves capacitats.
  • Intencions: Les intencions STEM estan relacionades amb la selecció d'estudis futurs dels joves. Molts dels joves que opten pels estudis de STEM compten amb familiars que treballen en el camp STEM, per la qual cosa, a més de conèixer què són els STEM professionals, creuen que és important per a la seva família. Segons un estudi sobre les intencions de l'alumnat, malgrat l'interès de l'alumnat i de les famílies per les disciplines STEM, les intencions amb els STEM són mínimes, disminuint amb l'edat. En l'elecció dels estudis també són molt notables les diferències entre nois i noies, amb menor propensió a triar els estudis de STEM.
  • Interessos: L'interès està relacionat amb la motivació intrínseca i, per tant, amb la sensació personal que cadascun participa en les activitats STEM. Els nens i nenes de fins a 10 anys, en general, tenen un major interès pels STEM, però a partir d'aquesta edat, l'interès dels joves disminueix, tendència especialment marcada entre les noies. Normalment, les noies estan més interessades en la utilitat de la pràctica STEM, en la relació o impacte de STEM amb la societat i, sobretot, en la millora de les condicions de vida de les persones. Els nois, no obstant això, mostren major interès en els processos i productes STEM en general, sense importar si tenen o no utilitat.

A partir d'aquests cinc factors, Digna Couso Lagarón i Carme Grimalt Álvaro, de CRECIM, han desenvolupat un esquema radial tenint en compte aspectes de tres àmbits decisius per als joves: SOCIETAT, FAMÍLIA i ESCOLA.

Les aspiracions d'un jove no se centren únicament en l'aprenentatge i en el futur professional, sinó en altres desitjos com l'èxit social, la perspectiva familiar, etc.

La societat ha d'oferir llocs de treball per a respondre als objectius de la vida. És a dir, el treball, a més de ser digne, ha de deixar temps lliure per a la vida i per als amics, també en l'STEM. En la construcció de la identitat STEM, la societat té un gran pes, per la qual cosa és molt important visibilitzar professionals STEM que puguin ser referents positius per als joves i sobretot per a les noies. Cal posar de manifest les aportacions de referents (dones, d'altres ètnies, de diferents nivells socioeconòmics…) que queden fora de l'estereotip del STEM professional, no sols casos d'èxit social sinó també d'èxit de vida.

Per als joves és molt important la protecció de la família i l'entorn i té una gran influència en el posicionament del STEM dels joves. Hi ha estudis que demostren que la proximitat i l'actitud cap als STEM de les famílies, el Capital Científic de la família, està molt relacionada amb les aspiracions dels joves en l'àmbit del STEM. Més joves de famílies amb capital STEM opten pels estudis de STEM, per la qual cosa cursar STEM es converteix en un tema “hereditari”. Una estratègia per a millorar el posicionament STEM dels joves pot ser la promoció del capital stem de les famílies.

La tercera pota del posicionament STEM és l'escola. L'escola ha de proposar l'ensenyament STEAM, alineada amb els interessos dels joves; a més de construir coneixement STEM i desenvolupar competències en STEM, ha d'ajudar l'alumnat a construir una visió realista, humana i inclusiva de com es construeix tot el coneixement en el marc del STEM. El professorat i els educadors han d'ajudar els joves a desenvolupar la seva eficàcia, a superar els efectes de l'entorn i, sense imposicions ni coneixements, a triar els estudis futurs.

Posicionament STEM dels nostres joves

Segons els resultats de l'estudi comarcal que Elhuyar està duent a terme entre la joventut d'Euskal Herria, el posicionament STEM dels nostres joves està molt alineat amb altres recerques similars a nivell estatal i internacional, posant de manifest la necessitat d'invertir la tendència pessimista del posicionament STEM.

Més informació sobre aquests estudis: Diagnòstic de Bilbao, Diagnòstic de Tolosaldea i Diagnòstic del Sota Deba.

El Departament d'Educació del Govern Basc va posar en marxa en 2018 l'estratègia STEAM Euskadi per a anar transformant tot el sistema educatiu sobre la base d'uns criteris renovats d'educació STEAM, que inclou la necessitat d'una participació transversal de tota la comunitat supra-escolar.

5 aspectes per a millorar el posicionament STEM

  • Participació primerenca: Promoure la bona educació STE(A)M des de les edats més primerenques i actuar de forma continuada des d'una perspectiva de gènere i disciplina.
  • Promoció de la identitat STEM: Fomentar la imatge positiva dels professionals STEM i visualitzar les aportacions de les persones que s'allunyen dels estereotips als STEM.
  • Fomentar pràctiques STEM en l'àmbit familiar: facilitar als joves la possibilitat de mostrar les seves capacitats o èxits en la pràctica STEM perquè els pares i/o tutoritzis valorin i valorin.
  • Millorar l'autoeficàcia dels STEM: Promoure experiències reeixides en la pràctica del STEM, incorporant i utilitzant a l'aula habilitats personals i interessos particulars.
  • Informar sobre el valor i la diversitat del STEM: Informar sobre el valor afegit i la diversitat dels perfils professionals de STEM (més que científics de laboratori i enginyers d'empreses). Definir les aportacions del STEM a la millora de la qualitat de vida de les persones.

 

Referències:

Archer, L., Osborne, J., DeWitt, J., Dillon, J., Wong, B., & Willis, B. (2013). ASPIRIS. Young people’s science and career aspirations, age 10–14. Londres.

Couso Lagarón, D., & Grimalt-Álvaro, C. (2019). Raising self-eficacy in STEM education to provided oportunities for all. En D. Couso Lagarón & Grimalt-Álvaro (Eds. ), STEM is for you. Experiències in raising self-eficacy from the STEAM 4U project (p. 103). Barcelona: Servei de Publicacions. Universitat Autònoma de Barcelona.

Professionals STEM per a inspirar als joves. Elhuyar (2019). https://zientzia.eus/mitjana/pdf_alea/stem_profesionalak.pdf

Tena Gallego, Èlia & Couso, Digna (2019). • https://dd.uab.cat/record/210969