}

Com el seu pare, el seu fill també és premi Nobel

2006/10/04 Roa Zubia, Guillermo - Elhuyar Zientzia

Enguany el Premi Nobel de Química i el de Medicina tenen molt a veure. Tots dos premien la recerca sobre l'ARN. Químic Roger D. L'estatunidenc Kornberg serà l'encarregat de recollir-lo per la recerca de la proteïna que produeix l'ARN missatger a partir de la informació de l'ADN. Aquesta proteïna, estudiada en cèl·lules simples, els procariotes, va ser investigada per Kornberg en eucariotes. El premi Nobel en la família Kornberg no és nou, ja que el pare de Roge va guanyar el premi Nobel de Fisiologia o Medicina en 1959.
Roger Kornberg impartint una conferència.

Sembla ser que a la casa dels Kornberg existeix una gran tradició en la recerca de la Genètica. El meu pare, Arthur, va rebre el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina en 1959 (juntament amb Sever Vuit) per investigar com l'ADN es copia a si mateix; enguany el seu fill, Roger, rebrà el Premi Nobel de Química per una recerca similar, per estudiar com es produeix la transcripció de l'ADN en eucariotes.

Perquè el treball de les dues generacions es refereixi al mateix tema, aquest ha de ser molt important i si l'ADN és important, ja que guarda la informació de la vida. En aquesta molècula està definida la manera de fer totes les proteïnes que la cèl·lula ha de sintetitzar. Les cèl·lules de tots els éssers vius llegeixen la informació de l'ADN, però no totes ho fan de la mateixa manera.

En els éssers vius més simples, com els bacteris, l'ADN està lliure dins de la cèl·lula. Però en els éssers vius complexos l'ADN està tancat en una càpsula anomenada nucli. I no surt d'allí. Per tant, la cèl·lula realitza una còpia de la informació dins del nucli i aquesta còpia surt al citoplasma de la cèl·lula per a fer tot el necessari. És com tenir una biblioteca especialitzada dins de la cèl·lula, no es poden treure llibres, però sí fotocòpies en la pròpia biblioteca.

Roger Kornberg ha investigat com es realitza la ‘fotocòpia’ de l'ADN en aquestes cèl·lules, eucariotes. El copiador és una proteïna: RNA polimerasa. Llegeix l'ADN i forma una molècula com l'ARN que conté aquesta informació. Aquesta és la còpia que sortirà del nucli i per això es diu ARN missatger (RNAm).

La polimerasa RNA copia la informació de l'ADN i forma la molècula d'ARN.

En realitat, la molècula copiadora, l'ARN polimerasa, era coneguda; també és utilitzada per bacteris, encara que sigui de manera diferent. Els biòlegs francesos Monod, Lwoff i Jacob van investigar com i per això van rebre el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina en 1965.

Però el funcionament no era el mateix en els eucariotes. El mèrit de Roger Kornberg ha consistit a idear un sistema de recerca d'aquesta diferència basat en cèl·lules de llevats. Ha obtingut resultats sorprenents, entre els quals s'han obtingut fotografies detallades del funcionament de la RNA polimerasa en els últims anys.

Per tot aquest treball, enguany es farà lliurament del Premi Nobel. Com li van donar al seu pare. Tots els Kornberg estaran orgullosos.

eu es fr en ca gl