}

Juan Luis Arsuaga: “La divulgació científica és una indústria i així hem de tractar-la”

2010/05/13 Carton Virto, Eider - Elhuyar Zientzia | Lakar Iraizoz, Oihane - Elhuyar Zientzia

K ríticos han estat el paleontòleg Juan Luis Arsuaga i el genetista Luis Serrano en l'obertura del Fòrum Mitjana for Science. Arsuaga pren la paraula després del missatge de benvinguda de la directora de la FECYT, Lourdes Arana, i aborda el tema correctament.

Mitjana For Science Fòrum 2010.

Arsuaga ha volgut posar en marxa el fòrum amb una anàlisi del que és i no la comunicació de la ciència. En concret, ha analitzat què és la ciència. I és que si Ferran Adriá és un científic, hem de començar a preguntar-nos què és la ciència", ha dit.

Arana ha presentat el projecte d'Agenda Ciutadana de Ciència i Innovació, impulsat per la FECYT, del qual han parlat els ponents. Amb aquest projecte, qualsevol persona pot votar a favor d'un repte que vol que es materialitzi en 2030, sent Ferrán Adriá un dels "científics" que presenten els 14 reptes. Ni Arsuaga ni Serrano han vist amb bons ulls la visió del projecte. "Una cosa és que la societat sigui competent per a decidir què fer amb la tecnologia desenvolupada pels científics, i això, per descomptat, si escau; una altra és que la societat decideixi directament on investigar i on no", ha afirmat Serrano. En opinió de Serrano, la societat i els polítics no tenen criteris ni coneixements sòlids per a decidir aquest últim, ni massa interès a aprofundir en la ciència, per la qual cosa considera perillós posar aquest tipus de decisions en mans de la societat: "que jo sàpiga mai un científic ha estat convidat al congrés espanyol per a parlar dels reptes de la ciència, com es fa als EUA".

Arsuaga destaca la necessitat de diferenciar entre educació i divulgació en l'anàlisi sistemàtica de la comunicació científica, així com divulgació i assaig. "Però com distingir-ho? Educació per a nens, divulgació per a adults? Un obligatori, un altre voluntari? On acaba una i on comença l'altra? ". Arsuaga ha presentat com a càrrega la definició dels escrits científics com a divulgació. Ha defensat que escriuen literatura científica: "Dawkins i Lovelock no fan divulgació, —ha dit— i Gould tampoc ho feia. Mai he sentit dir que Kant fes divulgació de la filosofia!" Quan els científics escriuen sobre els seus temes, tots fan el mateix: prendre una visió i donar-los una visió. "I això és un assaig, no és divulgació. Difonen idees i algunes han tingut una gran influència en la ciència, encara que mai han guanyat premis Nobel", ha subratllat.

Arsuaga ha defensat amb claredat que la divulgació és també una indústria: "llibres, museus, exposicions itinerants, es compren, lloguen i paguen. Són productes comercials i no hem d'oblidar. Aquí es mou els diners". Comenta que la comunicació de la ciència s'associa sovint a una obligació moral, deixant a un costat el seu vessant industrial, i que és un error fer-lo. Com a indústria, Arsuaga ha subratllat que hi ha exportadors i consumidors, i que "des de l'època de Rodríguez de la Font" no s'ha fet gens exportable en el sector audiovisual a Espanya.

Arsuaga ha posat en relleu la necessitat de desenvolupar una indústria forta que permeti als líders científics: "La divulgació aposta molt per comptar el propi protagonista, ser de primera mà, perquè aporta proximitat a la societat. El missatge no arriba igual si l'ha comptat un membre de la seva societat, perquè som primats socials."

Quant a la proximitat dels científics, Serrano ha fet una mica d'autocrítica i ha afirmat que molts científics no saben com parlar amb el públic: "Sabem com parlar amb altres científics, però estic veient que els científics estan enfonsats en el debat amb un creacionista perquè no saben com afrontar aquest tipus de debat. Han d'aprendre".

Serrano s'ha referit també al risc de confusió entre dades científiques i actituds morals. "De fet -va dir - la correcció política a vegades xoca amb el debat científic; pot ser una font de malentesos parlar de l'origen genètic de l'homosexualitat o de les diferències genètiques estadístiques entre les ètnies". El mateix per a les ciències de la naturalesa: "tant l'ús publicitari com el pseudo-científic perjudiquen seriosament el prestigi de la ciència".

Afeccionats vs periodistes

La segona part de la jornada ha estat dedicada al periodisme científic ordinari i a l'auge dels blogs científics. Els blogs científics estan de moda i prova d'això són les dades aportades per Wicho de Microsiervos: més d'un milió de visitants al mes i 100.000 persones subscrites a les fonts RSS del blog.

Wicho ha considerat l'auge i el nombre de seguidors dels blogs dedicats a temes científics com a senyal del triomf de la divulgació realitzada pels afeccionats. "Devem els periodistes científics començar a buscar un altre treball?" pregunta llavors un dels oïdors. I és que en un fòrum d'aquestes característiques no es pot evitar el debat sobre la situació de la professió de periodista i la crisi dels mitjans de comunicació.

Mitjana For Science Fòrum 2010.

Diverses frases

Quentin Cooper, periodista de la BBC:

"La comunicació no és alguna cosa que cal afegir a la ciència, sinó alguna cosa que és propi".

"La ciència no és un remei o una amenaça, com creïn alguns mitjans de comunicació".

Luis Serrano, Subdirector del Centre de Regulació Genòmica:

"He vist als científics enfonsats en el debat amb un creacionista, perquè no saben com afrontar aquest tipus de debats. Han d'aprendre".

"Cervantes és útil? La ciència en si és bella, hem de recuperar el concepte de coneixement per se ".

"Els polítics diuen que els encanta la ciència, però als dos minuts d'haver-ho dit ho obliden. I, mentre no ho facin amb més interès, només podran donar diners per a temes de caràcter sonor".

"Si algun tema de recerca reporta un benefici immediat, serà la indústria la que el protegeixi, en cas contrari seran els organismes públics".

"La gent ha de decidir per a què utilitzem la tecnologia que desenvolupem. Aquí cal involucrar a la gent i als polítics a decidir. Però no decidir si hem d'investigar en genètica, sense criteris sòlids".

Juan Luis Arsuaga, paleontòleg:

"Aprendre sense esforç no serveix per a res. El premi està en l'esforç".

"La ciència no ha de ser divertida, ha de ser interessant".

"Els polítics no saben que l'exercici de la ciència és un concurs i que hi ha científics de tot el món que competeixen, si es consciencien d'això veurien quins recursos necessiten els científics per a investigar".

"La BBC no elabora documentals per a afavorir a la humanitat, sinó per a vendre i guanyar diners amb això".

Wicho, blogero de Microsiervos:.

"La web 2.0 és una mostra de l'èxit de l'afició; el món web 2.0 està canviant, perquè s'ha obert una via directa de comunicació entre científics i usuaris".

Pablo Jauregi, periodista científic d'El Mundo:

"La secció científica dels periòdics és imprescindible perquè els periodistes científics tinguin veu i continuïtat en els periòdics".

"Les notícies científiques es llegeixen molt en les edicions digitals dels periòdics, sobretot quan salin en la primera pàgina. Això és molt important perquè pot tenir força per a decidir quines notícies posar després en l'edició impresa".

Tim Radford, periodista del diari The Guardian:

"Un dels problemes és el llenguatge de la ciència, desconegut per a la majoria de la gent. Una vegada li vaig preguntar al director del Diccionari Oxford les paraules que la biologia ha donat al diccionari: 60.000, em va dir. Shakespeare va escriure tota la seva obra amb 30.000 paraules! ".

"Cal anar als científics, preguntar i parlar amb ells, on el periodista trobarà les històries".

Gai honi buruzko eduki gehiago

Elhuyarrek garatutako teknologia