}

AZTI analitza la dinàmica marina de la costa entre Donostia i Hondarribia

2002/10/21 Atxotegi Alegria, Uhaina - Elhuyar Zientziaren Komunikazioa

Durant els anys 2000 i 2001, personal d'AZTI ha analitzat els corrents entre Donostia i Hondarribia. Aquests estudis han permès comprendre millor l'evolució estacional dels corrents marins i la influència dels patrons de circulació d'aquests corrents en els processos de contaminació. A més, s'han obtingut les dades adequades per a poder calibrar les eines de simulació.

Conèixer la dinàmica marina costanera és útil, entre altres coses, per a conèixer com es propagaran els abocaments d'origen humà. El moviment dels corrents marins condiciona el sentit i l'extensió dels contaminants emesos en la costa. La pressió exercida per l'ésser humà és molt elevada en el tram de costa analitzat per AZTI.

Durant els anys 2000 i 2001 AZTI ha realitzat un estudi hidrodinàmic i oceanogràfic de la costa entre Sant Sebastià i Hondarribia, però el seu objectiu és arribar fins a Baiona. Una vegada finalitzat el projecte, es pretén disposar d'eines que permetin una millor comprensió i predicció dels moviments de corrents i processos de contaminació entre Donostia i Baiona.

Corrents estacionals

Les dades dels corrents marins s'han recopilat amb mesuradors col·locats a una profunditat de 25-100 metres en els primers mesos de 2000, 2001 i 2002. Es van instal·lar dos equips, un a l'altura de Donostia i un altre en el cap d'Higer, i en cadascuna de les zones seleccionades es van llançar tres equips de fondejo a 25, 50 i 100 metres de profunditat.

A més d'aquests mesuraments, s'han realitzat campanyes hidrogràfiques i s'han recollit mostres de sediments entre Donostia i Hondarribia.

Amb totes les dades recollides, AZTI ha pogut conèixer com varien els corrents d'aquest tram de costa en funció de les estacions de l'any. A la tardor i hivern, per exemple, el vent bufa principalment pel sud-oest i els corrents que es formen provoquen provoquen una deriva cap a l'est i el nord. A la primavera el vent bufa pel nord-oest. Els corrents es dirigeixen llavors cap al sud en la costa francesa i cap a l'oest i el sud-oest en l'espanyol. Els investigadors han comprovat que la situació de l'estiu és similar a la de la primavera, però no han pogut determinar quina és la direcció principal dels corrents, a causa de la fragilitat i variabilitat del vent en aquesta època.

Modelització

Les dades recollides en aquest treball han estat analitzats amb un model informàtic numèric que simula els corrents marins i, a més de la variabilitat dels corrents marins, s'han pogut analitzar altres fenòmens com la influència del trànsit de corrents marins en la distribució d'ous i larves i algues dels peixos, o la dispersió dels contaminants emesos a la mar, tal com s'ha comentat a l'inici.

D'altra banda, s'ha desenvolupat una aplicació específica per a simular els abocaments de substàncies passives amb capacitat de fons, però que també pot ser utilitzada amb flotants.

Gai honi buruzko eduki gehiago

Elhuyarrek garatutako teknologia