Naturalesa sí curiosa!

2002/05/29 Carton Virto, Eider - Elhuyar Zientzia

• Biologia

Les erugues, per descomptat, han inventat un mecanisme defensiu per a combatre les vespes i tenen cèl·lules sanguínies especialitzades que generen una càpsula asfixiant entorn de la larva estranya. Però les vespes de la família Braconidae també han inventat la manera de superar-ho. I per a això han utilitzat els virus.

Els polidnabiruses són virus integrats en els cromosomes d'unes vespes paràsites que passen la major part del temps adormits. Però no sempre. En la dècada dels 90, investigadors de la Universitat Illinois van descobrir que en els ous de les femelles aquests virus s'activen, alliberant-se de l'ADN de la vespa i pegant-se en l'exterior dels ous. Després, en introduir l'ou en l'eruga, els virus segreguen proteïnes que trenquen el sistema de defensa de l'eruga. Algunes d'aquestes proteïnes són verí de la vespa, per la qual cosa els investigadors van concloure que en algun moment de l'evolució alguns gens de la vespa van ser transferits als virus.

Ara, analitzant les antigues vespes atrapades en l'ambre, s'ha pogut comprovar que la simbiosi de virus i vespes va començar fa temps. Els investigadors de la Universitat d'Illinois han calculat que les vespes amb virus de la família Braconidae van evolucionar entre fa 93 i 45 milions d'anys. S'han investigat tres gens de 28 espècies de vespes per a elaborar un arbre familiar de vespes amb i sense virus i s'ha comparat aquesta informació amb l'edat dels fòssils coneguts. Així, han conclòs que la simbiosi entre les vespes i els virus esmentats en l'article va començar fa 74 milions d'anys.