}

Galileu, en un mal moment

2007/12/09 Lakar Iraizoz, Oihane - Elhuyar Zientzia

S'entén per GPS el conjunt de dispositius utilitzats per a la navegació, la conducció, la geodèsia i l'agricultura. Cadascuna d'elles serveix per a una cosa, però totes tenen la mateixa base: depenen d'un sistema de posicionament per satèl·lit.
Les eines GPS depenen del Departament per a la Defensa dels Estats Units.

De fet, les paraules GPS són les sigles del sistema de posicionament per satèl·lit creat pel Departament de Defensa dels Estats Units (Global Positioning System). I la majoria dels aparells GPS utilitzats a tot el món reben senyals d'aquest sistema. Fins a l'any 2000, per qüestions de seguretat, el Departament de Defensa dels Estats Units manipulava les posicions que representaven els satèl·lits i recollia les dades de posició amb uns metres d'error per part dels usuaris. L'any 2000 aquest error va ser eliminat, però si en algun moment Estats Units decidís restablir-lo, tornaríem a la situació anterior.

Per a alliberar-se d'aquesta dependència, la Unió Europea té entre els seus projectes la creació del seu propi sistema de posicionament per satèl·lit: Galileu. Hi ha projecte, però s'acumulen problemes per a convertir-ho en realitat, un darrere l'altre.

Galileu pretén ser una xarxa de 30 satèl·lits. (Foto: AQUESTA)

Projecte ambiciós

Durant el disseny del projecte es van realitzar diverses previsions: disposar d'una xarxa de trenta satèl·lits, proporcionar dades més precises que el sistema GPS – que la distància de fallada sigui inferior a un metre –, estar operativa per a l'any 2010, amb un cost aproximat de 3.400 milions d'euros.

El compromís de dur a terme aquest projecte va ser assumit, a més de per la Unió Europea, per l'AQUESTA (Agència Espacial Europea) i per empreses aeroespacials i privades de telecomunicacions. També es va començar a parlar de com distribuir tota la despesa del projecte, tant la fabricació i llançament de satèl·lits, com el manteniment durant la seva estada en l'espai, així com les estacions de recepció de senyals emesos pels satèl·lits en la Terra, per a consensuar la part que la Unió Europea pagaria i la part privada. Però no van pactar gens clar.

I van posar en marxa el projecte. 28 de desembre de 2005 (dia dels innocents), era un senyal? ), llançament del primer satèl·lit: Giove-A. Va ser enviat com a prova per a conèixer la tecnologia que necessitaven la resta de satèl·lits.

Es va llançar el primer satèl·lit del projecte i tots els treballs posteriors es van paralitzar. (Foto: AQUESTA)

El primer va ser enviat a temps, però a partir d'aquí el projecte es va paralitzar. I segueix així dos anys després d'aquest llançament. Avui dia, un altre satèl·lit hauria d'estar en òrbita i, de moment, no l'han llançat per problemes tècnics. A més, Galileu només ha promès fer quatre dels trenta satèl·lits que diu tenir.

A més de problemes tècnics, tenen problemes econòmics. Les empreses que conformen el sector privat no han aconseguit consensuar una oferta conjunta de negociació, per la qual cosa els acords inicialment no ha pogut avançar. És a dir, la part que ha de pagar el sector privat ha quedat sense pagador.

No obstant això, la Unió Europea vol seguir endavant amb el projecte costi el que costi i ha anunciat que assumirà el pagament del pagat i que només donarà al sector privat la responsabilitat de mantenir en funcionament els satèl·lits. Per a això utilitzaran els fons agraris i administratius que els hagin quedat sense utilitzar.

No tots els països de la Unió Europea estan d'acord amb això. Diuen que és una bogeria balafiar en aquesta quantitat d'impostos que paguen els ciutadans, que haurien d'utilitzar-la per a fer altres obres més útils. Hi ha qui diu que l'AQUESTA també hauria de posar diners i uns altres demanen la suspensió de Galileu fins que se solucioni el problema del pagament. Qui sap com acabarà el projecte Galileu!

Publicat en 7K.

Gai honi buruzko eduki gehiago

Elhuyarrek garatutako teknologia