2019 Premis CAF-Elhuyar, crònica d'un tren de llarg recorregut
2019/05/16 Agirre Ruiz de Arkaute, Aitziber - Elhuyar Zientzia Iturria: Elhuyar aldizkaria
Els Premis CAF-Elhuyar van complir ahir 25 anys i van celebrar un esdeveniment especial en la seu central de CAF. Els guardons es van repartir entre els somriures i les algues fetes públic, com a testimoniatge de la bona salut de la divulgació científica.
Els guanyadors d'enguany han estat:
“Buscant les esferes de Dyson”, d'Iñigo González d'Arrieta Martínez i Iker González Cubiela. Premi a l'article divulgatiu general.
“Les cèl·lules estan online”, de Maider Beitia Sant Vicent i Itziar Urizar Arenaza. Esment especial.
“Per a produir llet, utilitzar proteïnes locals o externes?”, d'Izaro Zubiria Ibarguren. Premi Especial Neiker al millor treball del sector primari.
“Ocells, abelles, bestioles… Petites guardes dels manzanales” d'Iñaki Sanz-Azkue, publicat en la revista Argia. Premi de periodisme científic.
Fossil Plastics, de Martin Etxauri Sainz de Murieta. Beca de creació.
Jesus Mari Txurruka Argarate, professor de la UPV. Premi Elhuyar de Mèrits.
Buscant les esferes de Dyson
El premi de l'article divulgatiu general va ser per als físics biscaïns Iñigo González d'Arrieta Martínez i Iker González Cubiella, amb l'obra “A la recerca de les esferes de Dyson”. El seu principal objectiu, des del principi, ha estat “divertir-se”. I es nota, l'article no deixa de ballar a la frontera entre ciència i fantasia.
“Estem solos en l'univers?” és el punt de partida de l'article. “Hem provat diferents maneres de trobar altres civilitzacions enviant ones de ràdio i altres missatges. De moment no han respost”, assenyalen els autors. Per a trobar aquestes civilitzacions, proposen buscar esferes Dyson: “L'esfera de Dyson és una nova tecnologia que de moment no existeix i que s'utilitzaria per a cobrir el Sol o una estrella i aprofitar tota l'energia d'aquesta estrella. Aprofitant aquesta energia, una civilització seria capaç de recórrer la seva galàxia. Així que si en l'Univers trobéssim una esfera de Dyson, significaria que existeix necessàriament una civilització més desenvolupada que nosaltres”.
El jurat ha reconegut un gran valor a l'obra perquè “demostra que la ciència, a més del món existent, serveix també per a conèixer el que pot existir”.
Les cèl·lules estan online
Davant la forta competència en la categoria d'article general, el jurat ha decidit donar un esment especial a l'altre article que ha arribat al capdavant: “Les cèl·lules estan online”, de Maider Beitia Sant Vicent i Itziar Urizar Arenaza. Tots dos són investigadors de la facultat de Medicina i Infermeria de la UPV.
En opinió del jurat, l'article fa un joc molt interessant: utilitzant xarxes socials com facebook, instagram, etc. com a metàfora, expliquen com són les comunicacions entre cèl·lules. I aquest joc serveix de reclam per a atreure al lector. “Amb aquest simil pensem que s'entendria més fàcilment com és la comunicació entre les cèl·lules”, van assenyalar els autors.
Producció de llet amb proteïnes locals o externes
El Premi Especial Neiker al millor treball del sector primari va ser per a Izaro Zubiria Ibarguren, amb l'article titulat “Utilitzar proteïnes locals o externes per a produir llet?”. Segons el jurat, el treball respon a un problema real de la ramaderia.
El premi va ser per a dones baserritarras: “Fan un treball tremend, sense vacances, sense convenis de treball… Gràcies a ells el nostre camp i el nostre patrimoni cultural s'estan mantenint vius”.
Premi al millor treball basat en tesi
El certamen ha tingut una sorpresa. De fet, el jurat ha decidit declarar desert el premi al millor treball basat en la tesi, ja que s'han rebut molt pocs treballs i no complien els criteris mínims. En qualsevol cas, han subratllat la importància d'aquesta categoria i han animat a tots els que estan finalitzant la seva tesi doctoral a presentar el seu article l'any vinent.
Ocells, abelles, bestioles… Petites guardes dels manzanales
El premi de periodisme ha estat per a Iñaki Sanz-Azkue, amb l'obra “Ocells, abelles, bestioles… Els petits guardes dels manzanales”, publicada en la revista Argia. Sanz-Azkue, professor i membre de la Societat d'Aranzadi, ha reconegut que el premi li ha donat “força per a continuar escrivint”, “perquè moltes vegades no sabem si algú llegirà els nostres articles”.
El treball aborda el tema de la biodiversitat d'una manera senzilla i atractiva, mostrant amb detall i amb molta manyaga la biodiversitat que es concentra entorn dels manzanales. El jurat ha valorat el valor del que tenim al costat de casa. “Com més diversa és la fauna en el manzanal, més possibilitats haurà de tenir una millor collita, ja que les plagues disminuiran i augmentarà la pol·linització”, va assenyalar l'autor. Va aprofitar per a donar les gràcies a la llum, per la confiança mostrada i va felicitar pel 100 aniversari que se celebra enguany.
Fossil Plastics
La beca de creació en societat científica pretén impulsar projectes que serveixin de pont entre la ciència i la societat. Enguany, l'artista navarrès Martin Etxauri Sainz de Murieta ha estat el guanyador amb l'Obra Fossil Plastics.
El jurat ha assenyalat que té un plantejament molt interessant: respon a una inquietud d'avui, i incorpora també la part personal amb gran personalitat. L'objectiu de l'artista és escanejar en dimensions d'imatge i imprimir en impressores 3D les superfícies troncals d'arbres en perill d'extinció a Euskal Herria. “Volia recordar el que està passant amb el plàstic a nivell mundial. Són ja el símbol de l'Antropoceno, on els plàstics estan integrats en els sediments. Per això prenc arbres i imprimeixo en plàstic. Vull situar al públic davant aquesta violència, on els arbres també estan fets de plàstic.Proposo implícitament dues preguntes: el fosil plastics, en el qual el plàstic ocupa el lloc de la pedra en el moment de produir fòssils de plàstic. I d'altra banda, volia portar una possible situació en la qual nosaltres ja hem acabat completament els arbres, en la qual hem hagut de crear plàstics per a recordar-los”.
En l'acte també es va presentar el projecte becat l'any passat pels arquitectes Ander Gortazar Balerdi i Jacek Markusiewicz, ja finalitzat: Bastartak!. “El context històric, polític i social condiciona enormement la percepció i valoració de l'arquitectura per part de la societat”, expliquen els autors. “En aquest projecte hem volgut posar en valor l'arquitectura estigmatitzada per a poder contemplar amb altres ulls aquests edificis tan maleïts com els bastartas”. Així, amb els diners recaptats en la beca de l'any passat, els bastartos edificis de la Badia de Pasaia han creat una aplicació per a conèixer de manera interactiva els mòbils i tauletes amb realitat augmentada.
Jesús Mari Txurruka
Per a finalitzar, es va lliurar el Mèrit d'Elhuyar. Jesús Mari Txurruka Argarate va ser rebut pel professor de la UPV-EHU per la seva labor de normalització del basc i socialització de la ciència. José Mª Pitarke de la Torre, president de la Fundació Elhuyar i director general de CIC nanoGUNE, ha recordat els mèrits de Txurruka: “En 1977, sent estudiant, quan en la Facultat de Ciències de Leioa no hi havia possibilitat de rebre classes en basca, Jesús Mari va començar a impartir seminaris de biologia a estudiants en basca anés de les hores oficials. Dos anys després, aquestes classes es van convertir en oficials, partint de la línia basca de la Facultat de Ciències”.
Jesús Mari acaba de jubilar-se i, envoltat de família, ell també va mirar cap endarrere i va fer vibrar a un públic amb les anècdotes d'aquella època, de tabola a riallades. Que sàpigues aprofitar també el període de jubilació, Jesus Mari.
Gai honi buruzko eduki gehiago
Elhuyarrek garatutako teknologia
