Els ordinadors, símbol del progrés i enemic del medi ambient

2001/08/12 Mendiburu, Joana - Elhuyar Zientziaren Komunikazioa

• Ingurumena

La multimèdia ha arribat a totes parts i és impossible imaginar la nostra vida sense l'ordinador. Però a més de ser imprescindible, el material informàtic ha de ser contínuament renovat. En pocs anys queda una memòria massa petita, massa antiga per a l'últim programa, joc o connexió a internet...

Els ordinadors obsolets estan plens de components molt perjudicials per a la salut i el medi ambient.

Pel fet que no serveix per a res, se sent la necessitat de comprar un nou al més aviat possible, i al no faltar les ajudes per a això, canvien sense pensar-ho dues vegades. L'ordinador vell, per contra, està funcionant, però és tan lent i vell que donar a algú també fa vergonya. Per tant, decidir què fer amb l'ordinador vell no dóna maldecaps, el tires a les escombraries i ja està!

Però bo, l'ordinador no és més que una eina de treball, i totes les innovacions que es facin per a facilitar el treball només poden ser bones. Ningú ho posa, però saps que en 1998 es van dipositar a la Unió Europea 6 milions de tones de residus elèctrics i electrònics? A més, aquesta xifra s'està incrementant entre un 3% i un 5% cada any, estimant-se un increment del 16-28% per a 2003. Gran quantitat d'escombraries i substàncies perilloses s'estan acumulant de moment sense planificació de gestió. De fet, el 90% del material informàtic incinerat o dipositat en abocador no rep cap tractament previ.

Compostos perillosos

L'usuari normal només veu la carcassa de plàstic de l'ordinador quan està treballant, però se sap que la base de l'ordinador està en materials elèctrics i electrònics. Entrant i explorant en els budells, es troba amb el tub de raigs catòdics, circuits impresos, cables, tallafocs, interruptor de mercuri, acumuladors i bateries, etc. I les substàncies nocives per al medi ambient i la salut humana en aquests compostos són escasses: metalls pesants (mercuri, cadmi, plom, crom), substàncies halògenes (clorofluorohidrocarburos CFC, clorur de PVC polivinil, policlorur bifenil PCB...), prerequisits de brom, arsènic i amiant.

El material obsolet que es destina al reciclatge és avui molt escàs.

El plom, cadmi, mercuri i crom són metalls pesants que van acumulant-se en la cadena tròfica. En nivells alts de concentració tots són tòxics, però no és suficient per a provocar al·lèrgies i càncers com l'asma. És important controlar adequadament les concentracions de metalls pesants a través d'aqüífers, ja que en cas contrari poden arribar a l'ésser humà mitjançant la introducció en la cadena tròfica de microorganismes i plantes. Quant al plom, és molt difícil mesurar la importància de les fonts de plom, i encara que per a això seria necessari realitzar anàlisis geoquímiques locals, es considera que el material electrònic i elèctric és una font del 40% de la quantitat de plom present en els abocadors.

D'altra banda, els tallafocs de brom molt utilitzats en circuits d'ordinadors, cables i plàstics, en incinerar-los produeixen dioxina i furan. Aquests tallafocs suposen al voltant del 20% del volum de plàstic dels ordinadors.

Es considera que, sense tenir coneixement exhaustiu dels efectes que produeixen les substàncies de materials elèctrics i electrònics, tenen efectes nocius sobre el medi ambient i la salut. Però, no obstant això, què pot fer el consumidor conscienciat que necessita comprar un nou ordinador per a no tirar el seu ordinador a les escombraries? Existeix legislació sobre aquest tema o lloc per a la seva recollida i reciclatge?

De moment, incineració o dipòsit en abocador

Els informes que posen de manifest la gravetat del problema no falten, però aquestes escombraries acaba incinerada o dipositada en abocadors. La incineració d'aquests residus dóna lloc a l'emissió de metalls pesants i a l'emissió de dioxines i furans. Un informe del Parlament Europeu estima que cada any a la Unió Europea s'emeten 36 tones de mercuri i 16 tones de cadmi a l'atmosfera. A més, les pantalles d'ordinadors i televisors generen importants pèrdues energètiques en el procés d'incineració. Per exemple, un quilo de tub de raigs catòdics produeix una pèrdua de 400 kJ.

Un altre punt pot dir-se dels abocadors, ja que, en definitiva, el risc de substàncies presents en els materials elèctrics i electrònics no desapareix de la mateixa manera. Òbviament, els danys són majors quan els abocadors són incontrolats o tècnicament incorrectament condicionats. El principal problema es deu als gasos que es generen i a les substàncies que arriben als aqüífers, com els metalls pesants abans esmentats.

Fins avui, les dues solucions principals que s'han donat a la major part (o totes) de les escombraries no són, per tant, idònies i evidents la necessitat de recollir i reciclar aquests materials. De fet, com ja s'ha esmentat anteriorment, de moment només el 10% disposa d'algun tractament previ a la incineració i dipòsit en abocador. El PVC, per exemple, davant el risc que els tallafocs puguin llançar dioxina i furan, es recicla molt poc. Es diu que és molt difícil separar els ignoris, i com hem pogut saber, una empresa de la zona cobra 26 pessetes el quilo de PVC que tracta. Per descomptat, el que es comprometria a recollir i reciclar els ordinadors també retrocedeix, perquè una cosa és que estiguin disposats a treballar a petons i una altra molt diferent és que paguin per treballar.

Necessitat de nova legislació

La Unió Europea va elaborar l'any 2000 una nova directiva per a protegir el medi ambient i la salut humana. Amb la nova Directiva es pretén fomentar que els productors de materials elèctrics i electrònics assumeixin les responsabilitats que els corresponen en la gestió d'aquests residus, la qual cosa es tradueix en una major supervivència i en l'ús de substàncies menys perjudicials. Sense deixar tot en mans dels productors, la nova directiva redueix l'ús de substàncies perilloses i defineix el tractament previ a la incineració. A més, es vol posar en marxa una planificació conjunta de recollida de material informàtic en tots els països per al seu posterior reciclatge.

De moment, Holanda, Dinamarca, Suècia, Àustria, Bèlgica i Itàlia han elaborat noves lleis i Finlàndia i Alemanya es troben en el camí. Els altres països també hauran de començar a pensar on i com reciclar els ordinadors que faciliten el treball i també donen treball.

Colors diferents però danys similars

Els residus tecnològics es classifiquen en tres colors: blanc, marró i gris. La línia blanca inclou frigorífics, rentadores, forns i cuines. En una ciutat mitjana (entre 300.000 i 400.000 habitants) cada any es llancen al voltant de mil residus ‘blancs’ en detriment del medi ambient. Per exemple, encara que paradoxal, els frigorífics emeten gasos que influeixen en el canvi climàtic, fins que es van prohibir en 1987 els gasos CFC i posteriorment els gasos HCF que no han resultat més beneficiosos (veure Natura 19.11.2000).

En la línia marró hi ha televisions. A més de les televisions que la gent emet pel seu compte, cada any en una ciutat mitjana es recullen al voltant de 1.100 televisions.

Finalment, els ordinadors i equips informàtics formen una línia grisa. Encara, en quantitat, no són els residus tecnològics més nombrosos, però ningú dubte que aviat arribaran a aquest domini.

Els telèfons mòbils van pel mateix camí que els ordinadors. El mercat s'està renovant a una velocitat vertiginosa i només a Guipúscoa enguany s'estima que s'emetran 200.000 mòbils. Els mòbils tenen pantalles de cristall líquid i bateries amb elements tòxics, per la qual cosa les antenes que han generat tanta polèmica no són les úniques problemàtiques. Encara no hi ha recipients especials per a tirar mòbils vells, però els agafen en algunes botigues i es poden dipositar en el mateix recipient que les piles.

Publicat en el suplement Natura de Gara