}

PAUL DIRAC

1995/03/01 Azkune Mendia, Iñaki - Elhuyar Fundazioa Iturria: Elhuyar aldizkaria

Físic britànic nascut en Bristol (Gloucestershire) el 8 d'agost de 1902.

Va estudiar enginyeria elèctrica en la Universitat de Bristol, però després de canviar d'opinió i graduar-se va mantenir la matemàtica. En 1926 es va doctorar en la Universitat de Cambridge, convertint-se en físic matemàtic. En 1932 es va incorporar a Cambridge com a professor de matemàtiques. Dirac és conegut pels seus treballs en física teòrica. Va introduir la relativitat en la mecànica ondulatòria i va donar una nova interpretació de la mecànica quàntica.

Dirac va rebre al costat de Schrodinger el Premi Nobel de Física en 1933.

A la fi dels anys vint desenvolupa recerques iniciades per De Broiglie. En aquests estudis, tant les partícules com els electrons explicaven que tenien característiques d'ona. El físic austríac Schrodinger també va investigar sobre el mateix tema. Dirac va proposar unes equacions que indicaven que l'electró podia tenir dos estats energètics, un positiu i un altre negatiu. Aquesta idea era aplicable a la càrrega elèctrica, ja que l'electró estava carregat negativament i, per tant, havia d'existir una altra partícula similar carregada positivament. A la vista d'això, el primer que es va pensar va ser que l'altra partícula era protó. Però aquesta idea no era correcta. Encara que el protó va tenir una càrrega positiva, no va tenir res a veure amb l'electró, ja que la seva massa era 1.836 vegades major que la de l'electró.

Per això, en 1930 Dirac va suggerir que havia d'existir una partícula amb la mateixa massa de l'electró però carregada positivament. L'equació anterior servia també per al cas del protó. Va postular que havia d'existir una partícula amb càrrega negativa però la mateixa massa del protó. Oppenheimer, físic estatunidenc, va ajudar a comprovar aquesta idea.

Aquestes partícules es van denominar antipartícules. Encara que al principi la teoria de Dirac era estranya, immediatament després de la seva publicació el físic estatunidenc Anderson el va confirmar. Dos anys després va descobrir l'antielectrón o positró.

Passat el quart de segle, el físic estatunidenc Segrè va descobrir l'antiprotón. En els anys següents es van detectar partícules desconegudes i les seves respectives antipartícules. També s'han estès idees sobre l'existència de formes de matèria compostes exclusivament per antipartícules.

Dirac va rebre al costat de Schrodinger el Premi Nobel de Física en 1933. Va morir en Tallahassee (Florida) en 1984.

Gai honi buruzko eduki gehiago

Elhuyarrek garatutako teknologia