Alimentació des del primer any fins a l'adolescència

2002/11/01 Lorenzo, Arantza | Uranga, Ane Miren Iturria: Elhuyar aldizkaria

• Dietetika/Elikagaiak

De fet, el primer any del naixement d'un nen triplica el seu pes. Però per a quadruplicar necessita un any més. Per tant, el creixement físic és molt més lent i estable en el segon any i successius. Però en aquest període es dóna un important desenvolupament social, cognitiu i emocional del nen, i a l'hora d'aprendre a alimentar-se haurem de tenir-lo en compte.

La necessitat d'energia d'un nen, a més de la seva edat, altura i pes, està condicionada per la seva activitat física. Però, com a mitjana, el nen d'1 a 3 anys necessitarà 1.300 kcal al dia, 1.800 kcal en el de 4 a 6 anys i 2.000 kcal en el de 7 a 10 anys. Una adequada distribució de l'energia en aquesta època seria: 50-60% hidrats de carboni, 25-35% greixos i 12-15% proteïnes.

Les necessitats de proteïnes són majors quan el nen és petit i disminueixen a mesura que augmenta. El nen d'1 a 3 anys necessita aproximadament 1,2 g de proteïnes per quilo que pes, el de 4 a 5 anys 1,1 g i el de 7 a 10 anys 1 g de proteïnes per quilo.

Les sals minerals i les vitamines són també molt necessàries perquè el nen tingui creixement i desenvolupament normal. Entre ells, els més importants per als deu primers anys del nen són el calci, el ferro, el zinc i la vitamina D, entre altres. Per tot això, es proposa la distribució dels grups de menjar per a aquesta franja d'edat (veure taula).

Grup de menjar	1-3 anys	4-6 anys	7-10 anys
Lactis	100 ml/g; 4-5 dies	150 ml/g; 3-4 diaris	240 ml/g; 2-3 dies
Peix de carn	50 g cada 4 vegades per setmana	50-100 g, 3-4 vegades per setmana	100 a 150 g, 3-4 vegades per setmana
Ous	2-3 setmana	2-3 setmana	3-4 setmanes
Embotits	20 g; 2 a 4 vegades per setmana	25 g; 2-4 vegades per setmana	30 g; 2-4 vegades per setmana
Cites	Mitja tassa, tots els dies	Tassa semi-completa, tots els dies	Dues tasses cada dia
Pa	Una bona llesca, tots els dies	Dues bones rodanxes diàriament	3-4 llesques belles diàriament
Pasta d'arròs	40 g cada setmana	50 g cada dues setmanes	60 g cada setmana
Fruita	1,5-2 exemplars diaris	2-3 unitats diàries	3 exemplars diaris
Hortalisses	Plat diari: bullit o puré	Plat diari: començar a posar amanida	Plat diari: de tot
Fesols tendres	40 g; dues vegades per setmana. Millor en puré	50 g, 2 vegades per setmana	60 g; 2 vegades per setmana

Greixos --------------Preferentment vegetals que d'origen animal, 3 cullerades d'oli al dia aproximadament --------Dolços ---------------------------Màxim una vegada a la setmana ---------------------------------------------------------------

La família influeix notablement en el desenvolupament dels hàbits alimentosos. El comportament dels pares amb els aliments condiciona en part que el nen accepti o rebutgi certs aliments.

A l'hora de fer un menjar cal donar importància a aquest moment, dedicar temps a menjar. Menjar ràpid, amb presses, té conseqüències negatives en els hàbits alimentosos del nen. La correcta distribució dels menjars és també molt important. El nen/a haurà de realitzar almenys 4 menjars al dia (desdejuni, menjar, berenar i sopar) i en algunes situacions serà necessari fins a 5 menjars. Tal com expliquem en el número anterior com és el bon desdejuni, passarem al menjar. En el menjar del migdia sempre tindrem primer (verdures, arròs, pasta, amanida…), segon plat (carn, peix, fesols tendres amb arròs…) i postres (fruita o lacti).

Per al berenar, l'ideal és menjar fruita i entrepà (pernil, formatge, codony, xocolata, tonyina de llauna, nous… tots els dies). Finalment, el sopar ha de ser lleugera: primer verdura o sopa, després pescat o truita i fruita o lacti.

Malaltia celíaca

També dita enteropatía per gluten. En les persones amb aquesta malaltia, el component del gluten gliadina afecta als vàters de l'intestí prim. Com a conseqüència, l'absorció de la major part dels aliments disminueix considerablement, apareixent els següents símptomes:

• Diarrea, excrements voluminosos rics en àcids grassos. Això suposa una pèrdua de pes i, si la malaltia persisteix, una notable falta d'aliments.
• Anèmia perquè el cos absorbeix menys ferro i àcid fòlic de prou.
• També pot haver-hi dolor ossi i trencament d'ossos, ja que l'absorció de calci i vitamina D està danyada.

El diagnòstic es realitza, en primer lloc, mitjançant una anàlisi dels excrements per a detectar la presència de greixos i àcids grassos no absorbits. A continuació es realitza la biòpsia del jejú (segona part de l'intestí prim), on s'aprecia clarament si els borrissols estan atrofiats.

En 1953, investigadors holandesos van descobrir que els símptomes de la malaltia celíaca en nens desapareixien ràpidament en eliminar de la dieta blat, ordi, sègol i civada. Llavors es van adonar que la gliadina del gluten que hi havia en aquests jitos causava mal en els vels intestinals.

La dietoteràpia, per tant, elimina els símptomes de manera immediata, però mai aconseguirà curar la malaltia; una vegada aplicat de nou el gluten, els símptomes tornen a aparèixer. Per tant, el primer pas serà eliminar de la dieta tots els aliments que continguin glútens (els 4 citos abans esmentats i totes les farines i aliments produïts amb ells) i després, depenent de les pèrdues que hagi sofert el pacient, donar-li vitamines i sals minerals addicionals.

És cert que consumir una dieta sense gluten suposa un canvi important en l'alimentació. I és que en la nostra societat hi ha moltíssim menjar basat en el blat. No obstant això, com l'oferta del mercat és cada vegada més àmplia, les possibilitats són més variades per als afectats per aquesta malaltia i poden consumir tranquil·lament blat de moro, mill, arròs, soia, tapioca, quinoa… i les farines i productes elaborats amb tots ells.

Això sí, la lectura exacta de les etiquetes serà imprescindible, ja que a vegades s'afegeix el gluten directament als aliments durant el processament i les salses, etc. aquesta substància també s'utilitza per a la seva elaboració. Cura amb els següents aliments (sempre convé revisar bé les etiquetes):

• Salsitxes, embotits, carns vegetals, fregits… en la seva producció, sovint, s'utilitzen cites amb glútens.
• Aliments precuinats amb salsa, la producció de la qual es realitza sovint amb blat.
• Verdures i llegums que embenin en llauna.
• Sopes de sobres.
• Galetes, pastes, dolces…
• Tes amb cervesa, ginebra, whisky i ordi malteada.

No obstant això, poden menjar tranquils:

• Tots els productes lactis.
• Totes les carns i peixos de manera natural i sense preparació prèvia.
• Totes les verdures fresques o congelades i totes les fruites fresques i llaunes.
• Fesols tendres sense preparació prèvia.
• Sucres, melmelades, xocolata…
• Cavalls, farines, pastes i pans de blat de moro, arròs, mill, quincho i fruita seca.
• Vi, cafè, begudes carbonatades…

En tractar-se d'una malaltia crònica, en millorar els símptomes no convé relaxar-se i tornar a prendre glútens. Els símptomes petits apareixen ràpidament, però els greus (desnutrició, anèmia...) comencen a notar-se en vuit setmanes. A més, la ingestió de gluten durant un temps fa que la dieta no aconsegueixi millorar la malaltia i es generin malalties més greus: jeiunoileitis ulcerosa crònica, càncer i limfomes… Mantenir una dieta sense gluten redueix tots aquests riscos.