Premis Ig Nobel, més divertits que les Novel·les
2002/10/20 Galarraga Aiestaran, Ana - Elhuyar Zientzia
Els Premis Ig Nobel es concedeixen a recerques que no poden repetir-se o que no convé repetir. Totes les recerques premiades, a pesar que originen un somriure al principi, semblen pensar en el futur. És evident, per tant, que les recerques no són les habituals.
Aquests premis estan organitzats per la revista Annals of Improbable Research, que combina ciència i humor. Es reparteixen des de 1991 i es concedeixen un total de deu premis, un per cadascuna de les següents àrees: biologia, física, interdisciplinària, química, matemàtiques, literatura, pau, higiene, economia i medicina. El lliurament de premis es realitza en la Universitat Harvard de Cambridge, i els guanyadors reben el premi de mans d'un veritable Nobel. Enguany, entre altres, Dudley Herschbach i William Lipscomb han estat guardonats amb els premis Nobel de Química de 1986 i 1976. No és un mal honor!
Si les recerques premiades són curioses, el festival de lliurament de premis també és humorístic i molt entretingut. Les conferències s'alternen amb cançons i espectacles i algunes parts es tradueixen simultàniament a altres llengües: italià, alemany, portuguès, romanès i infantil. A pesar que els guanyadors paguen el viatge des de la seva butxaca, la majoria està molt satisfeta amb el que han estat premiats.
Els guanyadors del premi de Biologia, per exemple, han estat molt satisfets amb el nomenament i han expressat el seu orgull. Aquests investigadors britànics han estudiat el comportament sexual dels estruços de granges avícoles. En concret, han investigat com els afecten els éssers humans mirant i han demostrat que s'aguditzen davant l'home. Aquesta recerca va ser publicada en una revista especialitzada en ocells de granja.
Per part seva, el premi a la Física es farà més pròxim a més d'un i pot resultar més interessant. De fet, un físic de la Universitat de Munic ha estudiat com la cervesa perd escuma amb el temps. Ha demostrat que aquesta pèrdua segueix una llei, la de la decadència exponencial.
El premi interdisciplinari ha estat per a una enquesta realitzada a Sydney. L'enquesta girava entorn dels pèls del melic i preguntaven quants cabells tenien, de quin color eren i on estaven (dins o fos). Els responsables havien de dir també la seva edat i sexe, per la qual cosa la recerca era bastant completa. El resultat és que el 66% té pèls en plata, la majoria d'ells homes.
El premi en Química ha estat concedit a un investigador d'Ilinois per la realització d'una taula/taula periòdica de quatre potes. En anglès, com la paraula table indica tant la taula com la taula, ha actuat amb ella. Per tant, amb aquest treball basat en el joc de paraules ha guanyat el premi de química.
La matemàtica viatja a l'Índia. Dos científics locals van idear un mètode matemàtic per a mesurar la superfície total ocupada pels elefants indis. Tenint en compte que aquest mètode va ser publicat fa 12 anys en una revista veterinària especialitzada, és d'agrair també la dedicació de temps. És possible que des de llavors s'hagi modificat la superfície dels elefants, però en ser premiat sembla que el mètode continua sent vàlid. La literatura és
molt pràctica i sobretot l'alumnat veurà el seu valor: Dos investigadors estatunidencs analitzen la influència d'un text preconcebut. A l'hora d'aprendre, moltes vegades s'utilitzen marcadors fluorescents, i per descomptat, si el que s'ha subratllat amb ells no és correcte, o si el més important ha quedat sense subratllar, el resultat pot ser molt dolent.
El premi a la pau ha estat per a un equip d'investigadors japonesos que han inventat un dispositiu que facilita la comunicació i harmonia entre les espècies: una eina automàtica que tradueix el lladruc del gos directament al japonès. El gos ha de portar part del dispositiu penjat del coll. Quan borda, un ordinador el retorna i, immediatament, l'amo pot llegir i sentir el que el gos indica a través d'un aparell similar al d'un telèfon mòbil. L'eina està en el mercat i, encara que no s'han venut massa exemplars fora del Japó, ha tingut cert èxit allí.
El premi de la higiene ha estat per a un inventor de Tarragona. Eduardo Segura ha fabricat una rentadora per a netejar gats i gossos. La rentadora es diu Lavakan i és una espècie de dutxa, però totalment tancada. En ella es fica el gos o el gat i després del seu chabatido, reg i assecat surt ordenat. Això també ha tingut èxit en el mercat. Sembla ser que investigadors i inventors de tot el món s'encarreguen molt dels gossos.
El Premi de Matemàtiques ha recaigut en directius i auditors d'empreses per aplicar el concepte de números matemàtics imaginaris als seus negocis. Entre aquestes empreses es troben Enron, WorldCom, Xerox, i Arthur Andersen, entre altres. Segurament d'entre tots els premiats, els que menys es van alegrar.
Per a finalitzar, el premi de Medicina ha estat concedit a un treball publicat en 1976 en la prestigiosa revista científica Nature. En aquest estudi s'explica que els homes de les escultures antigues tenen el barrabil esquerre més llarg que el dret. No obstant això, en la naturalesa ocorre el contrari. Per tant, l'investigador ha demostrat que els escultors van fer malament les seves obres. Un examen de recompensa profund i rigorós, indiferent!
Publicat en 7K.
