}

Aquest és el futur del surf?

2005/08/22 Galarraga Aiestaran, Ana - Elhuyar Zientzia

Els surfistes preocupats per l'ona de Mundaka tenen una altra opció: anar a la piscina a fer surf. No és una broma: a Nova Zelanda es fan piscines que l'ona crea a mesura del client. Per a això, els tècnics utilitzen l'ordinador. Però a més d'això, l'ordinador es pot utilitzar en altres llocs, com per exemple en el propi tauló. Això permet al surfista rebre informació sobre l'estat de la mar i el temps mentre espera l'ona, entre altres coses. Sembla ser que, a pesar que l'ona de Mundaka ha perdut força, la tecnologia avança constantment, conpa!
A més de nedar, una empresa neozelandesa ha creat piscines on poder practicar surf.

L'empresa neozelandesa ASR ofereix piscines adaptades a les necessitats del client. La particularitat d'aquestes piscines és que són capaces de generar ones, i a més, en la mateixa piscina es poden produir ones de la grandària i força desitjat.

Les primeres piscines amb ones es van inventar en els anys 60, però no van ser dissenyades per a surfistes en absolut. La intenció dels constructors de les piscines era oferir als nedadors la possibilitat de jugar entre les ones.

Després, van començar a tenir en compte el surf i van intentar fer ones que poguessin ser preses amb taules de surf. Una de les piscines més conegudes d'aquest tipus és el Llac Tifoi de Disneyworld. Amb més d'onze milions de litres d'aigua, té una ona que va des de la paret de la piscina fins a una `platja´ de sorra.

No obstant això, l'ona del Llac Tifoi no és suficient per a satisfer les necessitats i desitjos dels surfistes. Sembla que és suficient per a jugar, però per a qui vulgui practicar surf és bastant dolent. L'empresa ASR realitza les piscines per a cobrir les seves necessitats.

Aquestes piscines ofereixen la possibilitat de generar una ona com es vulgui.

Segons els autors, el sistema de generació d'ones desenvolupat és plenament eficaç, tant en qualitat i freqüència de les ones com en consum energètic. Aquest sistema permet mantenir l'espai desitjat entre una ona i la següent, des dels vuit segons fins als trenta segons. Així, a cada surfista li dóna el temps necessari per a agafar l'ona. A més, tant l'angle com l'altura de l'ona són opcionals. Jugant amb l'angle es formen ones que trenquen ràpid o lentament i l'altura del qual pot variar entre 1 i 2,6 m.

Per tant, combinant totes aquestes possibilitats, el generador d'ones pot produir escarpades, dures i aspres ones per a experts, però també petites i suaus ones que es trenquen lentament.

Aspecte decisiu de la piscina

Encara que el generador d'ones és important per a la generació de les ones adequades, l'aspecte de la piscina també és determinant en opinió d'ASR. Per això, durant anys s'han estudiat les característiques de les costes en les quals es troben les millors ones per a fer surf, per a saber què és el que provoca la qualitat de l'ona.

S'han analitzat les millors platges per a practicar surf per a conèixer els factors que influeixen en l'aspecte de l'ona.

Tenint en compte aquestes característiques, el disseny de les parets de les piscines que realitzen és especial. Quan l'ona colpeja la paret, l'altura de l'ona augmenta un 40%. Això suposa un estalvi energètic, ja que a partir de 2 metres d'ona s'obté una ona de 2,6 metres.

Una altra característica que ajuda a estalviar energia és l'afilada punta de la piscina. La piscina té un costat més afilat que l'altre, la qual cosa permet allargar el recorregut sense augmentar massa la piscina. En les piscines convencionals, el recorregut és curt i l'ona va disminuint a mesura que avança. En canvi, en les piscines que realitzen els d'ASR, l'ona no perd altura, ja que a mesura que avança les parets s'acosten. Així s'aconsegueix que l'ona no perdi energia.

Fons adaptable

A més dels murs, el fons també influeix molt en l'onatge. El fons de les últimes piscines d'ASR és adaptable. En les recerques dutes a terme a les platges s'han analitzat els fons i s'ha observat la relació existent entre l'aspecte del fons i l'ona resultant. Totes aquestes dades han estat introduïts en l'ordinador i han creat diferents models.

Per a la implantació d'aquests models s'ha inventat una piscina de fons adaptable. El nom de la piscina és Versareef, un escull variable aproximadament. De fet, han tractat de fer-ho, una piscina amb un fons totalment canviant. Per a això, el fons està recobert de cautxú flexible, sota el qual es troben els gats, com els utilitzats per a aixecar el vehicle per a substituir la roda del cotxe. Per ordre de l'ordinador, el fons adopta la forma desitjada. D'aquesta manera, generen una ona en funció dels monticles de fons i els pendents.

Les noves piscines aconseguiran substituir les platges? Estic en negatiu.

Per exemple, es van adonar que en la famosa ona Pipeline de Hawaii eren decisius el fons empinat de la platja i els monticles en angle recte amb l'ona. Imitant això, la piscina Versareef forma una ona anomenada Hawaii. Igual que en aquestes illes, aquesta ona és molt empinada i aconsegueix gran altura.

A més de l'anomenada Hawaii, la piscina Versareef produeix altres tres ones: Califòrnia, Indonèsia i Austràlia. Cadascun té les seves particularitats, per exemple, l'ona Califòrnia és més fàcil per als principiants que a Hawaii, que és molt més suau.

Per a l'any vinent es preveu la instal·lació de tres noves piscines tipus Versareef al parc Ron Jon Surf Park de Florida (els EUA). Els surfistes tindran l'oportunitat de recórrer 70 metres en el major sobre ones de 3 metres d'altura. Això, tanmateix, serà només una de les opcions, ja que tot podrà canviar com es vulgui. Entre altres coses, en pocs minuts es podrà canviar l'ona d'esquerra a dreta i viceversa.

En aquesta empresa de Nova Zelanda, a més de les piscines, es realitzen altres activitats. Per exemple, fabriquen mòduls per a col·locar en el fons de la mar per a canviar la direcció o angle de l'ona. D'aquesta manera, el surfista pot surfear on vulgui sobre la mena d'ona que vulgui.

En aigua i ben informats

Així que han aconseguit fer una ona com es vulgui. I els surfistes també tenen al seu abast les taules més avançades. De fet, des de l'any passat ja estan en el mercat les taules amb l'ordinador incorporat. Construït per Intel, permet l'accés a Internet mitjançant connexió sense fil.

Les taules amb ordinador incorporat van sortir al mercat l'any passat. Foto: Intel

Per a fer una taula amb ordinador han comptat amb l'ajuda d'un professional que fabrica taules de surf. No volien que la tecnologia influís en la manera de fer surf i en les sensacions que té el surfista. I sembla que ho han inventat. El tauler amb ordinador és tan lleuger i adequat com la resta, però té altres avantatges.

Per exemple, el surfista Duncan Scott va presentar la taula. Scott és un surfista professional, dedicat al surf, que elabora llibres i pel·lícules sobre el surf. Doncs bé, per a ell és imprescindible estar informat en tot moment, i per això és un gran avantatge tenir una taula d'aquest tipus: “Gràcies a aquesta taula, anant on vaig, tota la meva oficina és com si em portés amb mi”.

L'ordinador funciona igual tant mentre descansa a la platja com quan està a l'espera de les ones en la mar. A més, compta amb una bateria addicional que es carrega amb energia solar, la qual cosa permet que la bateria duri dies.

Integrat en la part davantera de la taula, l'ordinador es troba dins d'una caixa que protegeix totalment de l'aigua. Els materials de la caixa són sòlids però lleugers: el segell és de silicona, la tapa és de clorur de polivinil transparent i l'estructura d'alumini. El propi ordinador és un portàtil amb un xip sense fil, un processador de 1,7 Ghz i un disc dur de 80 Gb.

La taula amb ordinador és tan senzilla com per a caminar sobre l'ona.

Esperen que amb el temps hi hagi més aplicacions, per exemple, una cambra pot oferir imatges preses de la taula en temps real. Sens dubte, aquestes imatges seran més impactants que les preses des de qualsevol altre lloc.

Això sí, no creguis que n'hi ha prou amb tenir un ordinador en el tauló. Per a poder utilitzar l'ordinador és necessari que existeixi un punt de connexió sense fil a la platja. Aquest tipus de serveis encara no són habituals a les platges d'Euskal Herria, però és possible que en tots els casos es pugui utilitzar l'ordinador sense cables abans que tarda.

Suport a principiants

Aprendre a fer surf és més fàcil en la piscina Malibu que en la mar. Això és el que diuen des d'ASR.

Segons ASR, realitzen piscines de surf a mesura, adaptades a les necessitats i característiques del client. Això significa que també fan piscines per a qui no sap gens de surf. I sembla que és així: La piscina dissenyada especialment per a principiants es diu Malibu.

Per als surfistes és molt difícil aprendre a percebre quan i amb quina força ve l'ona. En la piscina Malibu les ones són sempre de la mateixa grandària (entre 0,5 i 1 metre) i la distància entre elles és lliure.

A més, els principiants tenen gran dificultat per a agafar l'ona per a remar i després posar-se dempeus per a mantenir-se dempeus. Per a evitar aquests passos inicials, la piscina Malibu disposa d'un sistema per a col·locar al surfista dempeus en el tauler sobre l'ona. D'aquesta manera, el surfista novell no té més treball que mantenir l'equilibri sobre l'ona.



En perjudici del medi ambient

En general, les piscines consumeixen bastant energia, més encara aquest tipus de piscines especials. L'aspecte energètic és per tant important. No obstant això, sembla que l'elevat preu energètic no limita aquest tipus de projectes. I es fan projectes més cars que un petit oceà en el desert, com a pistes d'esquí on no hi ha neu.

En 2003 es va inaugurar en la capital espanyola la major pista d'esquí artificial d'Europa. És també el segon més gran del món, després de Tòquio. Per a la formació de la neu s'utilitza aigua i aire, i per a evitar la fusió s'ha de mantenir tot l'edifici a -2 °C. És clar que aconseguir-ho no és barat, ni el seu impacte en el medi ambient serà tremend.

Encara que la tecnologia permet imitar condicions presents en la naturalesa, no és per res.


Publicat en l'apartat D2 de Deia.