Premis Nobel: tradició vs innovació

2009/10/17 Galarraga Aiestaran, Ana - Elhuyar Zientzia

• Sariak

Un grup de científics creu que és hora d'innovar. La iniciativa va partir d'una proposta de la revista de divulgació científica New Scientist. De fet, aquesta revista va reunir deu científics capdavanters per a discutir l'adequació dels premis Nobel a la ciència actual. I d'aquí va sorgir la idea d'escriure la carta.

Els signants reconeixen que els premis Nobel continuen tenint una gran importància i influència. No obstant això, en la seva opinió, en l'època de la seva creació no podien preveure's àrees científiques d'especial rellevància en l'actualitat, per la qual cosa no es tenen en compte en els premis Nobel, ja que no coincideixen amb les categories establertes.

Així, Solhman ha sol·licitat la creació dels Premis al Medi Ambient i a la Salut Pública i l'ampliació del Premi a la Fisiologia o a la Medicina perquè altres camps de les ciències de la vida tinguin cabuda, com són la biologia bàsica i les ciències del comportament.

En qualsevol cas, el jurat dels Premis Nobel ha mostrat en més d'una ocasió la seva falta de rigor amb les categories. El Premi Nobel de la Pau 2007 és un clar exemple, ja que va ser rebut per l'IPCC i Al Gore per la seva labor en la lluita contra el canvi climàtic. La veritat és que el nomenament d'Al Gore va provocar bastant regirat, encara que no tant com el d'enguany.

Tornant als premis científics, enguany també sembla que aquest grup de científics ha tingut en compte els criteris als quals es refereix la carta, ja que els pioners d'algunes tecnologies d'ús quotidià rebran el Premi Nobel de Física (fibra òptica i ulls de càmeres digitals), mentre que el Premi Nobel de Química és un premi en el camp de la bioquímica de l'estructura i funcionament dels ribosomes).

Amb aquests dos premis hi ha una curiositat: Els investigadors Willard Boyle i George Smith rebran la meitat del premi Nobel de Física (l'altra meitat el lliuraran a l'inventor de la fibra òptica) per haver inventat el sensor CCD. I aquesta tecnologia va ser la que va utilitzar un terç del premi Nobel de Química, Ada E. Científics Yonath per a investigar l'estructura dels ribosomes.

Els Nobel més curiosos

No obstant això, són més estranys que els Premis Nobel, que es lliuren en la mateixa època en què s'anuncien. De fet, els premis Ig Nobel es concedeixen a recerques que no poden repetir-se o que no convé repetir. Aquests guardons estan organitzats per la revista Annals of Improbable Research i, encara que al principi totes les recerques premiades generen somriure, "què pensen després".

Per exemple, el Premi Nobel de Química ha estat concedit a tres investigadors de la Universitat Autònoma de Mèxic per la fabricació de diamants a partir de la tequila i el de Veterinària a dos investigadors de la Universitat de Newcastle per demostrar que la vaca que porta el seu nom dóna més llet que l'anònima. Per part seva, el de la pau coincideix plenament amb els fonaments d'IgNobel, ja que no convé repetir: Cinc investigadors de la Universitat de Berna han investigat què és el que més mal provoca si s'agafen al cap, ampolles de cervesa buides o plenes.

Per als curiosos, la recerca va ser publicada en la revista especialitzada Journal of Forensic and Legal Medicine. Segons ell, les ampolles buides es trenquen amb una energia de 40 J i les plenes amb 30 J. Ambdues són capaços de malbaratar la calavera, però l'ampolla buida causa una ferida més greu.

Publicat en Gara