Ahir es van celebrar les trobades Recerca i Societat
2006/06/30 Kortabitarte Egiguren, Irati - Elhuyar Zientzia
L'acte va ser inaugurat per José María Rodríguez Ibabe, president de la Fundació Elhuyar. Després de parlar sobre el treball que realitza la Fundació Elhuyar per a socialitzar la ciència, va arribar el torn de les xerrades.
Sota cadascuna de les ponències van prendre la paraula Peter Green Alphagalileo, director de desenvolupament de la Fundació, Alberto Ansuategi, director de Política Científica del Departament d'Educació del Govern Basc i Juan Ignacio Pérez Iglesias, rector de la Universitat del País Basc.
Peter va parlar sobre el projecte Green Communiqué, entre altres temes. Communiqué se centra en l'avaluació i creació d'una agència europea de notícies especialitzada en ciència i tecnologia. Es tracta d'un projecte promogut conjuntament per la Fundació Alphagalileo i la Comissió Europea, que ja ha estat presentat a Gran Bretanya, Alemanya, França, Txèquia, Barcelona i Sant Sebastià. En aquest
sentit, va subratllar que ni els mitjans de comunicació europeus ni els mitjans de comunicació de fora d'aquí donen la importància necessària a la recerca europea i que cal prendre mesures per a canviar aquesta situació. Creu que cal construir un pont entre investigadors i mitjans de comunicació. Aquesta és la intenció de Communiqué. Així mateix, considera que cal millorar l'actuació dels responsables de premsa, que necessiten formació, que se'ls ofereixin eines, etc. Va acabar el seu discurs dient que les notícies científiques han de sortir de les revistes especialitzades i portar-les a la premsa local. I, per descomptat, va donar l'oportunitat a tots els assistents a participar en el projecte Communiqué. A continuació va prendre la paraula
Alberto Ansuategi, director de Política Científica del Govern Basc, qui, sens dubte, va iniciar el seu discurs dient que la relació entre societat i ciència és bastant complexa. No obstant això, va assenyalar els tres reptes als quals s'enfronta amb l'objectiu de millorar aquest aspecte: d'una banda, acostar la ciència i la tecnologia a la ciutadania, també des del punt de vista acadèmic; per un altre, acostar la política científica a la societat; i finalment, fomentar l'ús adequat de la ciència en totes les polítiques, enfortint les accions científiques i tecnològiques. L'última
conferència individual va ser impartida pel rector de la UPV, Juan Ignacio Pérez. Va assenyalar, a més, que seria una oportunitat per a fer pública una reflexió que portava en ment des de fa temps. Gràcies a la ciència, l'ésser humà ha aconseguit una millor qualitat de vida. Per això, vivim millor que fa 100 anys, entre altres aspectes en alimentació, transport i tecnologia. Sovint s'alimenta de desconfiança científica. Per a explicar-ho, va prendre com a exemple el cas en el qual les previsions meteorològiques de la televisió indiquen els temps de guerra al començament de cada estació. I és que, en aquest cas, el coneixement creient o evident s'assimila a les dades científiques, és a dir, a la ciència. L'afectat és la pròpia ciència, clar. En la seva
opinió, moltes vegades es qüestionen els fonaments de la ciència, i quan això succeeix, la societat és, en definitiva, la qual cosa es posa en qüestió.
"La divulgació de la ciència i la tecnologia és molt important, perquè el coneixement de la ciència ens fa més lliures", va assenyalar el rector. Amb aquesta frase va acabar la seva activitat.
Ciència en la Premsa
A continuació , es va presentar la recerca en Ciència Premsa, que analitza el tractament de la ciència i la tecnologia en la premsa diària. Un any més, durant quatre mesos, la Fundació Elhuyar ha analitzat vuit diaris (Berria, El Correu, Gara, El Diario Vasco, Deia, Diari de Notícies d'Alava, Notícies de Guipúscoa i El País). Cada
quatre dies es dóna cabuda a alguna notícia científica i tecnològica en la portada d'algun dels periòdics que es publiquen en la CAPV. Els periòdics publicats des de mitjan desembre de l'any passat fins a mitjan abril d'enguany han estat el tema central de 29 notícies científiques i tecnològiques. No obstant això, les notícies científiques i tecnològiques han aparegut més en la portada, encara que de forma més modesta. Aquesta és una de les conclusions de l'estudi realitzat. Al
marge de les portades dels periòdics, el protagonisme que han tingut els temes de ciència i tecnologia en els periòdics és d'un 1,96% de la superfície total dels periòdics. S'observa un lleuger descens respecte a l'any anterior. El Correu i Berria
són els periòdics que més espai dediquen a la ciència individualment, mentre que El Diari de Notícies d'Alava són els que menys. En el mesurament de la
qualitat s'ha mesurat el nivell d'elaboració de les notícies més que la qualitat de l'escrit. La conclusió més directa és que la fórmula de notícies breus és molt utilitzada en la divulgació de la ciència i la tecnologia i els articles tractats es destinen a additius. A més, s'ha arribat a la conclusió que el grau d'especialització dels periodistes de ciència i tecnologia és relativament baix. Encara que
l'eina més important de la recerca han estat els periòdics, també s'han consultat revistes científiques especialitzades. L'objectiu ha estat fer una comparació per a saber si les revistes especialitzades i els periòdics tenen els mateixos punts d'interès. Segons s'ha pogut comprovar, les notícies que han tingut una gran importància per a les revistes especialitzades també han tingut cabuda en la premsa diària.
Ampli i variat tema en la taula rodona
Després d'un breu descans, es va celebrar l'acte central d'aquesta trobada, una taula rodona sobre "Recerca i Societat". Com a moderador va exercir Fernando Plazaola, catedràtic de Física de la Universitat del País Basc i director de la revista Ekaia. Al seu voltant, Manuel Tello, catedràtic de Física de la UPV, Peter Green, Itziar Nogeras, directora de la Fundació Elhuyar i Jose Manuel Abad, responsable de comunicació de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia. Totes
elles es van centrar en la necessitat de publicar recerques científiques i tecnològiques i en els problemes que tenien tant investigadors com periodistes per a dur a terme aquesta labor.
En general, els mitjans de comunicació a penes divulguen la ciència. "En els periòdics el New York Times és el referent, i la resta són només els esforços creats per a fer alguna cosa semblança a ell".
Peter Green també veu la necessitat de transmetre o comunicar informació. Però cal trobar una manera de traslladar tots els temes a la societat, també els temes de ciència i tecnologia. I és que moltes vegades en parlar de ciència només es donen dades i cal enriquir-ho d'alguna manera. La ciència també ha de ser atractiva. En
relació a aquest atractiu, la directora de la Fundació Elhuyar, Itziar Nogeras, va assenyalar que com més gran sigui la presència d'aquests temes, més atractius haurien de tenir. A més, hi ha interès per aquests temes, almenys el 78% de la població europea, segons les dades de l'enquesta realitzada per l'Eurobaròmetre.
En la mateixa línia va prendre la paraula José Manuel Abad. Va subratllar que els temes d'interès general han de ser d'interès per a tots. Per a això es necessiten persones especialitzades. De fet, per a un astrònom, la pregunta més complicada és la que pot fer un nen: "Per què és blau el cel? ". Com explicar-ho? Com divulgar? Manuel Tello opina que
la divulgació de la ciència ha de ser realitzada per científics i uns altres. I que han de transmetre el missatge a la societat en el llenguatge del carrer. Però la comunicació és una altra cosa. El periodista ha de ser capaç de distingir si una notícia és important o no, entre altres coses. Després d'escalfar
l'ambient de la sala i escoltar les paraules dels assistents a la taula, investigadors i periodistes reunits en la mateixa van compartir les seves opinions. També es va comentar que el ritme de treball de periodistes i científics era molt diferent. Sens dubte, el tema era per a parlar llargament. Una altra vegada més.
