Gauss, Carl Friedrich

1995/08/02 Azkune Mendia, Iñaki - Elhuyar Fundazioa | Kaltzada, Pili - Elhuyar Zientziaren Komunikazioa

• Biografiak

(1777-1855)

Aquest prestigiós matemàtic va néixer en Brunswick en 1777. Per a molts és un dels científics més grans de la història de les matemàtiques. Encara era un nen embalum quan van destacar que els seus professors tenien una inspiració matemàtica. El comte de Brunswick es va fer càrrec de la seva formació i en 1795 es va incorporar a la Universitat de Gottingen. En general, gairebé tot el publicat matemàticament entre 1797 i 1827 es deu a ell.

Als vint anys, va descobrir el mètode dels mínims quadrats. Era una època en la qual la teoria era pura, però en la qual es va basar Ceres per a determinar la trajectòria del planetesimal. Va encertar de ple i la seva contribució a la localització d'aquests petits cossos celestes, que van anomenar al Planetesimal 101 Gaussia.

Era estudiant quan, utilitzant la regla i el compàs, va construir el polígon de la zona 17. És més, Gauss va negar la creença que amb aquests dos instruments qualsevol polígon pot ser coadjuvat. El domini de les matemàtiques creades pels grecs estava a punt de caure. Es deu, doncs, a Gauss, que s'hagi referit per primera vegada a la impotència de les matemàtiques.

En 1797 es va doctorar en la Universitat d'Helmstedt. En les seves tesis va demostrar el teorema bàsic de l'àlgebra enunciat per Girard en 1629.

En 1805 va publicar en el llibre Disquisitiones arithmeticae les principals fites realitzades fins llavors. Va estudiar, entre altres coses, la convergència de les sèries, les congruències i les formes quadràtiques.

En 1806 mor el comte Brunswick. Gauss es va quedar sense suport per a continuar investigant, però aviat va obtenir el suport de molts científics. En 1807 va ser nomenat director de l'Observatori de Gottingen.

Gauss va continuar investigant i sorprenent els científics. En la branca de teoria numèrica creada per Fermat va fer treballs fructífers. Des de 1816 realitza obres de geometria. Gauss considerava que el 5è postulat d'Euclides estava equivocat i els estudis d'aquesta època han donat com a resultat la col·locació de les primeres bases d'una geometria que no s'ajusta a les teories d'Euclides. No obstant això, no va ser informat per Gauss, per la qual cosa se sol dir que és un descobriment dels matemàtics Lobachevski i Bolyai.

Des de 1829 es va dedicar als fenòmens magnètics i va dedicar els últims 20 anys de la seva vida a investigar les forces magnètiques de la Terra, tasca en la qual va comptar amb l'ajuda de Weber. L'explicació matemàtica dels fenòmens observats la va exposar en el llibre Teoria general del magnetisme terrestre, publicat en 1839.

Per la riquesa de la seva aportació, Gauss va ser la referència de tots els matemàtics. Per això, els científics de la seva època van batejar Pinceps mathematicorum.

Va morir en 1855 a la ciutat de Götting. A la seva ciutat natal, Brunswick, en honor al brillant matemàtic, van col·locar una estrella de 17 angles.