}

Arriba el cinema digital

2000/02/08 Roa Zubia, Guillermo - Elhuyar Zientzia

Sembla que la tendència recent és el cinema sense pel·lícula, és a dir, sense suport físic habitual. Les primeres actuacions a Europa i els Estats Units ja han començat

En lloc d'estar gravat físicament en una pel·lícula, volen mantenir les pel·lícules en discos durs. Apantallar el contingut de la memòria amb un nou tipus de projector. Aquest sistema presenta, almenys, una qualitat d'imatge de pel·lícula de 35 mm d'ús habitual, potser una mica millor. A més, la pel·lícula original no perd qualitat en la realització de còpies, ni cadascuna d'elles després de moltes actuacions, com ocorre amb les pel·lícules habituals. D'altra banda, la distribució a empreses de cinema es pot fer via satèl·lit.

Jugant amb la llum

Les primeres actuacions experimentals s'han realitzat amb un projector especial creat per Texas Instruments. El sistema utilitzat es denomina DLP (Digital Light Processing) i es basa en tres xips òptics. Un prisma separa la llum en tres colors bàsics (vermell, verd i blau) i cada xip rep un raig.

Cada xip òptic té en el seu interior un conjunt d'1.310.000 microespejos mòbils controlats per un ordinador. Els microespejos actuen com a interruptors, és a dir, deixen passar o no la llum. D'aquesta forma, la combinació de tots els miralls dóna lloc a figures vermelles, verdes i blaves de gran resolució. La seva mescla genera una imatge de gran qualitat. Encara que aquesta tecnologia és difícil de fer, els resultats són de pa- regab i es busca una manera de reduir els costos de fa- bricación.

En opinió del responsable del desenvolupament de Dog Darow DLP, portar aquesta tecnologia a Europa demostra que està llesta per al consum. És un gran pas en el camí que tots els cinemes siguin digitals. El projecte s'ha posat en marxa en diversos llocs dels Estats Units i el Canadà. Ara s'emetrà en cinc països europeus, tres d'ells al Regne Unit. L'estrena tindrà lloc a París amb la projecció de Toy Story 2.

No obstant això, la disponibilitat de sistemes digitals en tots els cinemes suposaria un desemborsament enorme. En general, les empreses no volen suportar aquest tipus de pes econòmic. Per als realitzadors de pel·lícules el canvi seria notable, ja que es tractaria únicament d'enviar un fitxer o conjunt de fitxers des de la xarxa informàtica i s'estalviarien costos de copiat, transport i distribució. D'altra banda, les cadenes cinematogràfiques no tenen incentius econòmics per a iniciar la instal·lació del nou equipament.

Evolució o revolució?

És clar que no canviarà d'un dia per a un altre, però els responsables de la tecnologia de Disney creuen que en el futur el cinema serà totalment digital i que ara és una oportunitat única per a ingressar diners. Els de Texas Instruments s'han incorporat a aquest projecte a través del desenvolupament de prototips. D'aquesta forma, experts en l'àmbit del cinema els ajudaran a millorar el seu producte.

Texas Instruments considera que la substitució serà necessària en el termini d'uns anys. Als Estats Units cada any s'instal·len o renoven 6.000 pantalles. El seu treball previ és fer veure al públic que l'azinema digital ofereix la major qualitat d'imatge. Es tracta d'una modificació bàsica del sistema cinematogràfic actual, que en principi no és gens fàcil. Cal superar els interessos econòmics de Hollywood, però a més llarg termini no serà un problema. El nou sistema ja ha arribat a Europa.

Gai honi buruzko eduki gehiago

Elhuyarrek garatutako teknologia